Bon dia!
Avui canviem de tema dràsticament, aprofito que ahir mateix estava a Vet House, el veterinari on porto els meus animals i on faig practiques, i tinc fresc el que vaig aprendre per a fer l'entrada.

Torsió gàstrica

Que és?

La torsió gàstrica, també anomenada dilatació gàstrica, es un problema greu que poden tenir els gossos, que passa molt ràpid i d'imprevist.

Perquè passa?

Si el gos menja de cop i molta quantitat i després fa exercici, fa que l'estomac s'ompli de gas i es torni com un globus, i si els lligaments que el fixen són dèbils, es gira. El problema és que al girar-se obstrueix l'unió de l'estómac amb la melsa, per la qual hi passen una arteria i una vena. L'arteria, que està recoberta per una capa dura, s'encarrega de portar sang als òrgans, la vena, de treure-la. Quan l'estómac es gira, el que passa és que la vena queda obstruïda, mentre que l'arteria, mes grossa i dura, no. De manera que els òrgans es van omplint de sang, la que porta l'arteria, però no pot sortir per enlloc.

Quins símptomes dona el gos?

Tindrà l'abdomen molt inflat, li farà molt de mal, salivarà excessivament, estarà nerviós i intentarà vomitar sense treure res, també pot entrar en estat de shock. Segurament haurà menjat poc temps abans o haurà fet exercici després de menjar.

Com es cura?

Es importantíssim portar el gos immediatament al veterinari. Un cop sigui allà, el primer que farà el veterinari serà fer una radiografia, per comprovar si l'estómac només està dilatat o ja està girat (si nomes esta dilatat, es veurà una gran bombolla d'aire a l'abdomen, si ja esta girat, s'en veuran dues, com un globus anusat per el mig). Després procedirà a descomprimir-lo, punxant des de fora i apretant el gos perquè surti el gas, també per això s'intentarà sondar el gos, però si l'estómac està girat, la sonda no podrà entrar, tot i així el veterinari la deixarà posada per un cop l'estómac haigi tornat al seu tamany i posició normal, acabar-li de posar. Si només hi ha dilatació, aquí acaba la feina, si es una torsió, toca adormir el gos i portar-lo a quirofan per operar-lo. La cirurgia consisteix en retornar l'estómac a la seva posició normal, però també per a reparar els danys que s'haigin causat amb l'acumulament de la sang. El que pot ser que haigi passat és que s'haigi de treure la melsa (el bazo para los castellanos) i s'haigin d'extirpar algunes parts de l'estómac, que pot ser que s'haigi necrotitzat en alguns punts (necrotitzar vol dir que el teixit es mora, es podreix). Si s'ha de fer això, la cirurgia és molt més perillosa. Un cop l'estómac torna a ser al seu lloc, i s'han reparat tots els danys que hi poguessin haver, el veterinari agafarà amb uns punts de sutura l'estómac al diafragma i als músculs peritoneals, així els punts faran d'anclatge i si es tornés a inflar evitaria que es girés una altre vegada.El problema després d'això, és que la sang que s'ha anat acumulant als òrgans torna a circular per el cos, alliberant els radicals lliures que s'han anat formant mentre estava tot inflamat i això pot provocar problemes cardíacs. És per això que encara que el gos superi l'operació i el post-operatori, hi ha unes 48 h de risc.

Observacions

Els gossos més propensos a la torsió son els de raça gran i pit profund (Pastor alemany, Rotweiler, Dogo, Boxer, Blood Hound, etc). Això no significa que un gos de raça petita sigui immune a una torsió.Per intentar evitar que passi, hem de donar menjar als gossos en petites dosis al llarg del dia, així menjaran amb menys ànsia i més a poc a poc.

La torsió estomacal es un problema molt greu, tots els gossos que no arriben al veterinari a temps, moren, i pot venir de molt poc temps, com a molt el gos resistira una hora, potser una mica mes. De totes maneres, portar-lo al veterinari no és garantia de que sobrevisqui, però quan mes ràpid s'arribi i es comenci a tractar, més possibilitats hi haurà.

Per si un cas, no vull espantar a ningú, nomes informar a la gent de coses comuns i importants que normalment poca gent sap...

Fins aviat!

Hola!

Avui ja no parlaré de manualitats, bé, de fet un pastis es fa amb les mans, però no és exactament per lluir-lo penjat de l'orella... jejeje

El dissabte passat va ser el meu 17è aniversari, i clarament hi havia d'haver un pastís... Com que el va fer la Cristina (és una dona multifuncións) vaig aprofitar per aprendre i fer fotos... Comencem; aviso de que aquesta recepta depèn molt del gust de cadascú, o sigui que les mides no son exactes en cap cas...


Ingredients:

Per a la base:
-Un paquet de galetes maria
-Margarina

Per a la massa:
-Philadelphia (la caixa standar)
-Una llauna de llet condensada petita
-Un brick de nata líquida de 200 ml
-Melmelada al gust

(a la foto hi falten la llet condensada i la melmelada)

Fer la base:

Triturem, si pot ser amb picadora, el paquet sencer de galetes maria. En un bol, les mesclem amb margarina fins que quedi una pasta no molt liquida, però tampoc ha de costar remenar-la. Mesclar la margarina i la galeta pot ser molt dificil, per això abans posarem la margarina al microones (dins d'una tassa per exemple), fins que es fongui completament.
Un cop tinguem la pasta a punt, la posem al recipient que haguem triat previament per presentar el pastis i amb la cullera
la deixem el més recte possible.



Fer la massa:

En un recipient força gran, hi posem el paquet senser de Philadelphia i els 200 ml de nata liquida. Amb la batedora mesclem fins que no quedin grmulls de philadelphia. En el mateix recipient, hi anem afegint la llet condensada fins que quedi dolç al nostre gust. Nosaltres hi varem posar poca cosa més de mitja llauneta.










Ara, aboquem la massa de Philadelphia amb compte a sobre de la base de galeta i la escampem per sobre fins que cobreixi la base del tot.

Ho posem tot entre 10 i 15 minuts al microones a màxima potencia. No s'ha de torrar, nomes ha d'agafar una mica de color per sobre.

Es deixa referdar a temperatura ambient i un cop fred hi posem a sobre una mica de la melmelada que més ens agradi. Els gustos que més bé hi queden son els de mores, fruites del bosc, maduixes... I ja està llesta per menjar-se-la!!

Queda boníssima, a mi em va sorprendre que una recepta tan senzilla pugui quedar tan bona.

Com que la que va fer la Cris era per el meu aniversari, hi va escriure LAURA amb llavors de sèsam, es pot decorar amb qualsevol cosa que us agradi... Fins i tot podeu provar de canviar la melmelada per xocolata i coses aixi.



Que aprofiti!

Hola!
Bé, avui seguim amb el tema de les manualitats... Està donant per molt, eh? jejeje
A la primera entrada us vaig dir que explicaria com vaig fer l'agulla de pit; doncs ja n'he fet una altre per poder ensenyar-vos amb fotos tots els passos:





Materials:

-Feltre de colors
-Cola
-Tisores
-Fil de color
-Una agulla imperdible
-Cotó fluix
-Coses per decorar




A no ser que us agradin les agulles molt grosses, amb dos pams de feltre n'hi haurà prou.

1. Primer de tot triem la forma que ens agradi més (quan més senzilla millor: un estrella, una flor, una forma geomètrica, etc). Quan la tinguem, en retallem dues parts iguals. Jo sempre faig el davant i el darrere de colors diferents, però aixo com a vosaltres us agradi més.



2. La part que serà la de davant, és la que ha d'estar decorada. Això és totalment lliure, jo hi he posat moltes cosetes roses i brillants perquè les agulles son per unes nenes a qui els hi agraden aquestes coses... ;p Podem tant cosir la decoració com enganxarla, els que més ens agradi. -recomano que si ho decorem amb trossets de feltre, el cosim, aixi segur que no caurá.

3. Un cop decorada la part de davant, hem de començar a cosir-la amb la de darrere, però no del tot, hem d'anar a poc a poc omplint-la de coto fluix per dins, perquè sigui toveta i tingui volum. Jo amb la forma de cor que he triat, he costi només les dos parts rodones, com es veu a la foto, i ja les he omplert de cotó. A la flor, vaig anar fent petal per petal, quan ho feu ja veureu com us va

més bé a vosaltres.

4. Seguim cosint i omplint amb cotó, fins que deixem nomes un petit forat per acabar de posar-hi tot el coto que puguem... Però tampoc es qüestió de fer reventar els punts, eh? jajaja Quan ja estigui plena, acabem de cosir i llestos.
Aquí és quan, si volem, podem no fer una agulla, si no senzillament deixar-ho per decorar, o per jugar. Si volem fer això podem decorar també la part de darrere en el segon pas, queda molt bonic.


5. Ara és quan necessitem l'agulla imperdible... La manera de cosir-la es la següent: Retallem un petit rectangle de feltre, posem sobre la figura l'imperdible, i a sobre de la part que no s'obre de l'agulla hi deixem el rectangle. Cosim l'agulla i el rectangle a la figura de la manera que és veu a la foto... I ja está!

Es poden fer agulles de tots els colors, tamanys i formes, son facils de fer i no fa falta gaire material. Més que res es imaginació el que es necessita. Es poden fer uns dissenys molt macos pensant una mica... Espero haver-me explicat bé... Ja em direu el què!

Hola una altre cop!
Gràcies als que us heu passat a dir alguna cosa, sempre és agradable veure que hi ha comentaris nous.
Bé, avui anava a escriure sobre altres coses, però la veritat ,és que aquest tema m'ha agradat. A més estic contenta, perquè a part de que la Cristina torna aviat, i podrem fer més coses juntes, aquests dies he estat fent unes quantes coses...
Apart d'intents de fer pulseres amb filferro que han sortit malament, això és el que tinc:

















Una agulla de pit de feltre, l'he decorat molt perquè és per una nena de 7 anys, fa poc es va fer bastant de mal, ara ja esta bé però encara no l'he pogut veure, tot i que en tinc moltes ganes... O sigui que a la mínima que pugui li portaré això i encara més coses que he fet per ella... I les seves germanetes. L'agulla és facil de fer; pero no us ho explicaré en aquesta entrada, no vaig pensar a anar fent fotos del procés, o sigui que faré un parell més d'agulles i explicaré com fer-les pas per pas.




















Una funda per una llibreta, de feltre també. L'he feta per el meu quadern de viatge, que en dic jo, pero no és per escriure, si no per dibuixar... En comptes de prendre nota escrivint, faig apunts dibuixant... És un regal de la Ipe, i m'encanta. Per això li he fet una funda, vull que duri quan més millor. Si voleu, això també explicaré com fer-ho a la propera entrada, tot i que el meu punt fort, com es veu clarament, no és la costura, però al menys s'aguanta... Jajaja


Unes arracades de plata, són molt simples, únicament es tracta de donar-li la forma, en aquest cas de clau de sol, si es tenen les èines adequades molt millor. Aquest tema tambe l'explicaré en una altre entrada...Ara encara no tinc la informació ;p Les tanques les pots fer tu mateix/a o també les pot comprar, que és el meu cas... O mes ben dit, el cas de la Cristina, recordeu que és tot seu... Moltes gracies per deixar-m'ho tot Cris, un altre cop... El que si haig de dir sobre les arracades és que costa molt que siguin iguals, de fet no ho son, però al menys que siguin del mateix tamany...

Espero que us agradin les coses que faig... Mentre estigui aqui amb la Cris, em podeu fer encarrecs, no gaire grans que els materials no són meus... Jajaja Però si us modereu puc fer-vos alguna coseta...

Fins aviat!

El Tastaolletes està encara per acabar, de fet li falta quasi tot... ;P Demano paciencia als qui vulguin començar a llegir-me, gracies!